Fa temps que he tornat del meu viatge llarg de 5 mesos per Sud-Amèrica, però no és fins avui que torno a tenir seguidament internet a casa. Raons diverses i problemes logístics i tal i qual ho han endarrerit.
Poc a poc aniré posant els meus diaris (RESUMITS) dels viatges.
Encara dec a qui pugue llegir el bloc, els viatges de l’estiu 2010, l’odissea gran 2011 i petites escapadetes d’aquest estiu.
Sant tornem-hi !!!
2n valoració – Resum
Breu i no tant treballat resum sobre Xile i Argentina (sense Iguazú):
Aquest serà el penúltim resum, abans de tornar a casa, ja porto 4 mesos de viatge i en queda aproximadament un.
Primera valoració – Resum
Coses que han passat, han impactat i valoro d’aquesta primera part:
CONTINUARÀ ……… que segur que m’he deixat moltes coses……
Enmig del viatge sudamericà de la meua vida, he aparcat i aplaçat la escriptura dels diaris de viatge de San Fermins, Via Bàltica (Polònia, Lituania, Letònia, Estònia i Finlàndia) i el de Malta de l’últim estiu, a més d’altres coses que volia posar al blog.
Mentrestant penjaré resums i valoracions del viatge que estic fent gairebé de forma bimensual, o acabant algun país.
Una abraçada i espero que tingueu paciència amb els antics i que vos agraden els nous.
Fins al següent post.
Aquesta és la temporització inicial que tenia pensada per a l’aventura en la que ja estic immers. Ara mateix des de Cusco l’envio en una mica de retard, però ja és que dient això veureu que està prou canviada.
Dubtes i preguntes al facebook o als comentaris o per mail… 
Sense temps a haver pogut penjar el diari del viatge als països Bàltics i l’altre de Malta d’aquest estiu passat, ja estic immers en una nova aventura.
Aquesta, la més animal de la meua vida pot arribar a durar poc més de 5 mesos i me portarà a uns 8 països, 3 oceans i molts kilometres a fer.
Ara mateix ja està començada, estic parlant des de LA PAZ, capital boliviana, i apunto en direcció cap al Titicaca…
Pronte tindreu el planning aproximat que vaig el·laborar just abans de marxar, encara que s’està modificant des d’un principi perquè com no està tot tancat, fa goig anar readaptant aquesta gran i nova aventura, encara sense nom, però la titllarem de ….
Ahir vaig arribar després de 14 hores d’avió i unes quantes més d’escales (2 escales). Ja he vist el centre de la ciutat i just arribo de veure unes ruines… TIWANAKU.
Demà ja veurem…
Adjunto la foto del planning a ull gros que faré.
Aquest és el nou diari de viatge i tota la preparació que va haver prèvia per fer-lo possible, recursos i tot el que va ajudar a fer-lo possible.
Tot va començar en l’anterior gran viatget, el d’Alemanya i Austria que me va animar a viatjar més sol i sense problemes (ja que poca gent té tanta empenta en el meu entorn per viatjar al meu estil, ritme, agafar avions, tenir pasta o tenir vacances), i a sobre a allotjar-me en Hostels (albergs amb habitacions comunes) agafats per internet com havia provat al citat viatge en una etapa.
Aquesta ruta triada era una ruta modificada de les que fa un any havia penjat, com a possible en un document DOC, aquí al bloc per oferir-les als amics. A més també unia la curiositat que tenia sobre la ciutat de Cracòvia, antiga capital polonesa (cosa que Polònia també me cridava l’atenció perquè mos criden als catalans polacos clar), atrevir-me a vorejar Rússia, arribar també a la vora d’Escandinàvia i seguir un dels llocs on un amic meu, MARTO, m’havia comentat que havia estat i li havia encantat, Lituània.
Per tant la ruta definitiva i gràcies a descobrir des de Reus a Ryanair podia començar per Cracòvia amb tots els atractius que hi ha a la voreta de la ciutat, continuar per la capital polonesa, Varsòvia i passar a Lituània. D’aquest petit país bàltic i antigament soviètic en tenia poca informació, només les principals ciutats Vilnius i Kaunas, però gràcies a Marto vaig poder triar una ruta alternativa i una mica més extensa. Ja posats anava a seguir pujant i no saltar-me cap petit país com ara Letònia i Estònia. L’últim Finlàndia me temptava molt, el país del Pare Noel, de l’Aurora Boreal, del Nokia, etc. Encara que sabent que era final de trajecte estaria cansat no vaig allargar més que Helsinki i part sud del país.
Al final vaig tancar la tornada si no encara m’haguès quedat més, aquest última gran aventura va durar unes 3 setmanes perdut per estos mons. A continuació teniu el mapa de la ruta realitzada, les etapes les aniré detallant en posteriors posts, prou diferent del que m’havia pensat en un principi i més quan d’algunes zones no sabia ni el nom, prou divertit i prou obert.
A pesar que ja haguessem passat uns pocs centenars més de visites puc anunciar, per si algú no s’havia percatat que …
Gràcies a tothom que passa a pegar una miradeta pel bloc i segueix aquest espai virtual on penjo alguna cosa o estic a l’estranger per saber on estic perdut (família, amics i coneguts). Ara també torna a estar lligat al compte facebook.
Ara a seguir creixent i afegint més i més recursos i més i més vivències, però també m’agradaria a partir d’ara que més gent demanés de posar enllaços als seus propis recursos turístics, siguen d’on siguen i de l’estil que siguen. Fins i tot, m’agradaria posar enllaços a comerços de les nostres contrades de forma gratuïta a qualsevol apartat d’enllaços que hi ha. Podeu fer una petició a l’apartat AFEGEIX-TE.
KZ Camp (camp de concentració nazi)
Ruta realitzada
Connexió Munich – Aeroport FMM de Memmingen (autobusos)
Final d’aquest trajecte.
9 i 10 de juliol de 2010
La festa navarresa per excel·lència i internacionalment coneguda gràcies a Ernest Hemingway estava anant molt bé, un ratet per les piscines d’on dormiem, menjant tapes i no parant de veure coses.
Vam viure a la plaça del castell el partit de semifinals del mundial en pantalla gegant Espanya-Alemania, molta expectació, encara que no m’agrade gaire “La Roja” allà estàvem unint-nos a l’ambient, ja que tot estava parat i col·lapsat pel partit, mentrestant aprofitàvem per beure i menjar i veure personatges un tant estranys (per comportament i vestimenta).
També vam viure en directe un concert d’ EFECTO MARIPOSA a la mateixa plaça, plaça de l’Ajuntament i d’altres carrers plens de bars, parc de la Ciutadella, focs artificials, concerts a la plaça dels Fueros, etc. Comprar 4 records i tornar a ballar de nit i a conéixer gent.
Els 3 dies vam compartir lloc de dormir amb 2 amics meus “Pipo” i Rebeca, fins i tot les piscines i 
festa de nit. Me va encantar trobar-me 2 tortosines, Arantxa i Silvia, ex-jugadora i jugadora d’handbol del meu club (i que havia entrenat esta passada temporada). També com el Facebook ho diu tot, sabia que coincidiria amb Marc (company de carrera) i al final tot enjogassats per allà feiem una gresca i un grupet que era prou xalador.
El pitjor moment va ser empalmar i esperar vora 3 hores per veure des de la 2a barrera l’ “ENCIERRO”, encara que estava molt sol·licitat, ja que estava a la corba del carrer Estafeta, mític emplaçament on sempre relliscaven els bous (ara posen un líquid antilliscant i això ho evita). Allà podiem veure les corredisses, els grans controls de la policia per no deixar cap persona beguda o mal preparada per la correguda, un espectacle, dura pocs minuts, però paga la pena deixar-se el mal de cames, esquena i cul unes hores a la vida.
Un altre moment de bous, però aquest amb més comoditat i més vistositat va ser al següent i últim dia a dins la plaça (gratis una part, la del populatxo i l’altra superior pagant), vam entrar els primers gairebé i a primera filera, allà veuriem l’arribada de l’ “ENCIERRO” i després les vaquetes. Molta animació de bandes de música i onades del públic, etc. Veus entrar el grup de corredors i tot seguit els bous perfectament sincronitzat amb accelerades i retallades, prou segur, sempre i quan no es trenque el grup de bous i toques als animals. Tot seguit, apareixen les vaquetes, on tothom pot baixar i ja no miren tant si va alcoholitzat o mal ataviat. Única norma, no tocar els animals, si ho fas, poden caure’t moltes espentes i cops que tomben al més valent.
Havent viscut cada moment, racó i escena particular dels Sant Fermins, vam recollir-ho tot i vam tornar cap a Tortosa,
encara que vam passar per Saragossa a dinar i vam tornar la “fragoneta” i vam repassar alguns dels moments viscuts.
Ja puc dir que he anat a una de les festes més mundialment conegudes de prou a la vora un cop a la vida, total l’any vinent no podré fer-ho tan lliurement perquè el gran Conseller Maragall ens ha volgut modificar el calendari escolar i ens tocarà els nassos als mestres.
En definitiva, després de tot això, …
