Fent indagacions per les webs que anava trobant pel Google en castellà o català referides a viatges i explicacions del Japó anava perfilant la ruta. Les reserves d’hotel i de la versió japonesa de l’interrail (JR Pass) les faria per internet. El JR Pass només es pot comprar fora del Japó. Reservant algun hotel i mentrestant en contacte amb Ryushi dient-me que podia estar a casa seua i m’ajudaria en el que calgués, m’estaria per Yokohama una setmana i des d’allà com a primer Campament Base anar fent excursions properes (descartada la pujada al Mont Fuji aquest cop, s’engolia 2 dies i volia aprofitar per estar amb els nadius i visitar la zona de Kanazawa millor).
La maleta no necessiteu saber gairebé res, cadascú se sap el que necessita i a l’època de l’any en la que va J.
Calia informar-se dels tràmits d’entrada a Japó (amb permís per 90 dies de turista), cap petició de vacunació, passaport en regla (vàlid teòricament un mínim de 6 mesos abans de la TORNADA del viatge), faré una petita entrevista i una digitalització d’empremtes digitals a la qual no es pot negar ningú (en cas contrari mitja volta i cap a casa) i frontera passada.
M’he comprat per si un cas la guia més recomanada pels blogs, la Lonely Planet, menudo totxo i per a carregar més la meua esquena, de la mateixa col·lecció el llibret de Japonès per al viatger.
En total 17 kg de maleta i 5 i poc de la bossa de mà (on hi porto el portàtil).
