Crònica Japó ‘09 – Kobe (parada) i Himeji nit

Dia 16 – Kobe – Himeji nit

Canvi de base ara de Kanazawa a Himeji, d’una ciutat de mig milió d’habitants a una altra. Però més al sud-oest. Tren fins Osaka i després canvi, però durant el primer tram he estat mirant tota l’estona la guia i de camí em quedava Kobe, ciutat coneguda pel seu equip de baseball, formar part del triangle Kyoto, Osaka i ara Kobe que creix molt i sobretot per la seva carn de vedella. Paro a Shin-Osaka i agafo el Shinkansen cap a Shin-Kobe ja que quedava un restaurant prop de l’estació. Arribo allà i el meu disgust va ser que de 2000 a 8000 yens que marcava la guia, els preus mínims que trobava eren de 7000 i escaig. Per tant vaig tornar a l’estació i vaig menjar alguna cosa per allà, no sé si paga la pena pagar això a dinar (a Japó és gairebé el doble més car sopar, que no pas dinar).

Pensant-me que no hi havia Shinkansen possible fins a Himeji, agafo un tren ràpid fins allà. Pel camí vaig aprofitar per veure el pont penjant més llarg del món que anava de camí, fins i tot hi ha una estació on parava aquest tren sota els pilans, impressionant. Poc després arribava a Himeji.

Baixo del tren i hi ha una avinguda principal a la ciutat que ja dóna una imatge magnífica del castell, el més bonic segons diuen de l’època feudal japonesa, anomenat també el castell del “Martinet blanc”.

Faig el Check In de l’hotel, prop de l’estació, i vaig a veure si puc comprar una segona bateria per la càmera de fotos. Mala sort la meua, totes les galeries comercials prop de l’estació són de roba i just la única que tenia alguna cosa electrònica no en tenia, mala sort d’estar al país dels aparells electrònics, robots i domòtica futurista. Torno a l’hotel i agafo la que s’estava carregant una mica, per anar a voltar el parc i el castell de nit, és molt bonic, però la patejada cansa, i m’entra gana. Seguint les recomanacions de Ryushi de menjar a llocs al carrer, encomano una espècie de boles, en arribar a l’hotel me n’adono que són de pop, les mítiques Takoyaki. Encara que per segon dia consecutiu me fan dormir malament igual que el curry d’ahir.

Pròxima parada Hiroshima – Miyajima, demà.