Crònica Japó ‘09 – Kyoto 4 (pluja, pachinko i postals)

Dia 21 – Kyoto 4 (pluja i alguna cosa més)

Està plovent des de primera hora, o sigue estic a l’hotel encara, hauré de fer un pensament, si no passarà el dia completament. També he d’aprofitar per rentar una mica de roba des de Yokohama que no ho requeria, una llàstima per uns 3 dies no arribaré a tornar, llàstima. Penso que avui l’escrit serà fet part per part, perquè a l’hotel m’estaré força rato.

——————————

He anat al mercat del temple Toji plovent cada cop més, és un bon mercat, però ha quedat deslluït per l’aigua.  Pel camí m’he posat el ponxo dins una cabina de telèfons (semblava Clark Kent) i el paraigües, encara així me mullat prou.

Moltes paradetes optaven per recollir i marxar davant l’aigua i la poca venta que estaven aconseguint, només els venedors de menjar feien alguna cosa, perquè oferien sopluig. En aquest mercat venien antiguitats, souvenirs, plantes, menjar, roba, etc. Jo només he comprat menjar: takoyaki (unes 6, i prou bones eh, Marta !! :p), després una galeta en forma de peix, plena d’anko, dolceta i bona, per últim una cosa que semblava plàtan banyat en alguna cosa, ha resultat ser una cosa salada, prou rara, perquè no sé que és encara i després de la galeta ha resultat estrany.

Allà al complex hi havia una zona que s’havia d’accedir pagant, la part declarada patrimoni UNESCO, pos bé, jo me colat sense donar-me’n compte per una reixa que han deixat oberta uns turistes, he fet cap sota la pagoda impressionant de 5 pisos… total només era això i un jardinet, però m’ha sorprès la facilitat per entrar (suposo que entre el mercat i la pluja s’ha fet més fàcil tot d’una.

Tot seguit torno a l’hotel a canviar-me perquè a pesar d’haver anar només un parell d’hores, estic calat. Avui posaré la rentadora i l’assecadora falten 6 dies i he d’anar a molts llocs encara, i més si plou que me xafa els plans i me xopa tot.

—————————–

He anat a 2 temples més, un dels quals també UNESCO, espectaculars edificis totalment de fusta, ben restaurat (un dels quals està ara en procés de restauració i la cuirassa que el cobreix per anar fent i no tancar-lo del tot encara el fa més gran) i obert al públic. Són dos branques del budisme, una l’escissió de l’altra. Torno cap a l’hotel on estic ara i a posar la roba a rentar, escriuré 4 postaletes i espero enviar-les i poder jugar una mica al Pachinko per provar (són les escurabutxaques o màquines recreatives típiques d’aquí Japó, amb boles de metall que vas introduint poc a poc, ja vos contaré).

——————————

He anat a enviar unes postals, espero que arriben senceres i al lloc, perquè ni me’n recordo d’enviar-ne, ni sé com ho fan aquí, sé que m’han costat poquets yens. Tornant a l’hotel he vist que aquí els policies van amb espasa làser (les varetes lluminoses no són com a Europa, són més semblants a la Guerra de les Galàxies.

Ara encara que siguen coses així més personals, més que no pas coses turístiques, m’estic barallant en la roba, perquè l’assecadora com a que ha fet poc, i estic penjant tot per on puc, no hi ha un ganxo, uso les perxes al marc de la finestra, esperant que s’eixugue per a demà o portar-ho tot moll.

——————————

He marxat a menjar a un sushi giratori d’aquí al costat de l’estació, aquest era de més categoria, perquè els tipus de plats (colors i formes, són els que quantifiquen el preu de cadascun) eren més diversos i la qualitat prou superior a la d’altres que he anat. També he jugat al “Panxito” que he comentat abans, l’escurabutxaques japonès, dolen ara els diners perquè ha estat una bobada, molt manga, control de força de la molla, amb il·luminació i molt de so i res de res, encara que hi ha gent molt viciada pel que he vist.