Dia 23 – Nara (cèrvols i buda) + Aquari i Nòria d’Osaka
Avui he començat el dia tort i ha continuat sent així, mal de cap, no per res, perquè m’he pegat un tall de cops al cap des de l’hotel, tren, fins alguna part de Nara, més de 10 cops, i no per parra, si no perquè estic al país de Liliput i jo dec ser Gulliver aquí, menudos nyanyos porto.
Com he dit abans he anat a Nara pel matí fins la tarda, bonics temples, bonic edifici més gran del món de fusta (el qual conté la gran figura de buda al seu interior), però el més espectacular apart dels jardins, boscos i parcs, són els cérvols, hi ha uns 1200, dels quals jo me degut topar amb uns 200 i no és broma. Allà fent-los fotos, donant-los de menjar una mica, i fent una mica el ganso en ells. Just quan anava a fer un vídeo parra per a les germanes va i se m’acaba la bateria, bé, cap problema puc continuar fent el mico una estoneta abans de marxar.
Ja sobre el tren, conec una tropa de bascos, el pare amb filla i fill i una amiga de la filla, de Barakaldo i de Gipuzkoa l’altra. Just comencem a parlar perquè comentaven una cosa sobre l’aquari d’Osaka una cosa que volia veure jo i no tenia massa clar si anava avui o demà. Al final els ajudo jo a arribar a l’aquari, gairebé a la última possibilitat d’entrar, teòricament és hora i mitja per veure’l tot bé, però natros en 45 minuts l’hem liquidat, això no vol dir que ens haguem deixat alguna cosa. Ho hem vist tot, és molt gran i una passada, grans peixeres amb diferents tipus de bioclimes i aquestes amb opció de veure-les des de diferents perspectives, MOLT RECOMANABLE. Dofins, peixos per un tub, pingüins, aus exòtiques, ratjades, taurons i l’estrella del recinte, una parella de taurons balena, mai n’havia vist, o sigue tot MAGNÍFIC.
Posteriorment encara amb la tropa basca, allí penjat com una arracada, he pujat amb les dos noies a la nòria del costat de l’aquari, una de les més grans del món, 115 metres d’alçada. Unes vistes molt guapes, fotos, i poc mirar cap avall. Espero que les basques m’envien les fotos per correu, los hi vaig donar perquè de l’aquari i de la nòria no en tinc cap. Tampoc de les màquines recreatives que vaig anar amb ells, d’aquestes surrealistes de les pel·lícules asiàtiques, normalment de Jackie Chan.
Era ja tard quan els bascos m’animaven a anar a sopar cranc al centre amb ells, però entre que no s’aclarien, jo no volia menjar gaire cranc i tal, vaig tirar cap a l’hotel, donant-los el meu plànol per si és perdien. Ara veig que els he indicat prou bé, un pèl separat d’on realment era el restaurant de cranc, però bé, … quan m’envien les fotos ja preguntaré si han arribat i menjat bé.
Demà rondar per Osaka, zona de Minami, Dotombori – Ebisubashi i DenDen Town.
