Dia 26 – Tokyo 2 (voltant per la ciutat i xalant amb japoneses)
[fent de guiri per la capital: Akihabara/ Shinjuku/ Shibuya/Harajuku --> títol original del post]
Últim dia sencer al Japó, això s’acaba gent. Avui pel matí m’he aixecat i tenia un correu d’ Asako, em deia que havia de fer coses per una zona i que si volia podíem quedar per sopar a Nakano, a les 19, com sempre jo no tinc mòbil i hem de quedar abans (lloc i hora) d’abandonar el portàtil durant tot el dia i anar a cegues després.
Fins llavors he anat voltant per la ciutat per un itinerari molt ràpid i breu ja que volia arribar d’hora on havíem quedat. La ruta ha estat, Akihabara (he comprat un parell de coses i he vist el munt de tendes d’electrònica, aparells digitals i tendes de joguines, disfresses i altres estris per col·leccionistes de manga i d’altres sagues mítiques de dibuixos i pel·lícules), d’allà a Ebisu (veure una plaça- jardí del costat de l’estació i sentir la melodia de la parada, perquè allà és diferent, vinculada a una cervesa que té el mateix nom), d’allà a Shinjuku (on he muntat dalt de l’edifici de l’Ajuntament Metropolità on hi ha un mirador i he vist la zona de gratacels del voltant, poc més perquè no tenia la LP a mà, no volia carregar-la avui). Per últim la zona de Shibuya i Harajuku que tot seguit l’explico.
Shibuya, barri on ja havia estat però només per sopar. Avui he dinat per allà i he voltat per on estan els carrers amb “Hotels de l’amor” (no cal explicar el perquè), diversos centres comercials de tota mena, i d’allà cap a la zona de Yoyogi, on he vist els pavellons i el parc, si aquell mític on hi ha els “frikis” que imiten a la gent de “Grease” i els Elvis. També hi ha vida més enllà d’aquests grups, el parc és immens i allà cadascú té el seu raconet, famílies menjant de picnic, gent local i forana jugant a la corda, un japonès tocant la gaita (literalment), gent entrenant-se a futbol o tennis, africans tocant els bongos, …
Després de Shibuya i Yoyogi ja entrava a la zona de Harajuku, per on baixava als “Camps Elisis” de Tokyo, l’avinguda Omotesando, com Ginza, hi ha tendes de primeres marques de tota mena, centres comercials i jo he entrat primer a un basar oriental a comprar 4 souvenirs així en una mica més de classe i després a una tenda de joguines de 5 plantes on he comprat alguna cosa. D’allà ja entrada a Takeshita Dori, el carrer on en teoria, que teòricament havia d’estar ple de Cosplay, n’he vist uns quants, però sent diumenge suposo que estarien amagat de la calor que feia, encara que de gent no en faltava. He comprat 4 coses més, he anat a un “Tot a 100yens”, el de sempre Daiso i m’he menjat un crep, la veritat cremo molt, però no paro de beure refrescos de màquina, és molta costum aquí i de menjar alguna llepoleria, jeje, cal compensar l’esforç i la calor. Al final he marxat cap a Nakano per si no arribava a temps, he fet 40 minuts pronte.
Sense mòbil, ni res, ens hem trobat tots sense problema, Asako, Junko, Akane i jo en menys de 10 minuts de diferència, la freqüència dels trens és tal que és difícil arribar molt tard, no hi ha excuses. Tots junts ja, hem anat cap a un restaurant que coneixien elles on s’hi menjava porc. El menjar molt bo, però millor la conversa.
Ahir m’havia queixat molt del meu nivell d’anglès, l’estic perdent, suposo que fa 7 anys que no n’estudio i la falta de pràctica m’ha passat factura, avui ja ha pujat una mica, no massa tampoc. Els temes parlat eren sobre diferències entre les diferents cultures, la nostra i la japonesa, els he mostrat alguna de les festes més conegudes nostres, “Sanfermins” i “Tomatina”, així per damunt, els explicava que són diferents els bous de carrer, com els “encierros” o de poble, als de “corrida amb toreros”. Després diferències sobre l’expressió dels sentiments, prou inhibits són en fer-ho en públic els japonesos, i alguna cosa més, ja que el sopar ha estat llarguet (enlloc d’anar de festa, s’aprofita i es xala igualment parlant).
Les he convidat a sopar i elles han respost portant-me a una tenda (si hi ha molta gent que després de sopar encara va a comprar a algunes botigues que no tanquen d’hora), Don Quijote em sembla que es diu, semblant als “Daiso” (els explicava ahir), però amb més varietat. M’han comprat tonteries, menjar, alguna cosa de roba, etc. ha estat molt divertit, i m’han convidat, suposo que per compensar el sopar.
D’allà cap al tren i cadascú ha agafat els seus transbords i ens hem acomiadat. Ha estat la millor nit de tot el viatge, divertida, compartida i distreta.
Arigato Gozaimas Nihonjin !!!! Oai dekite ureshi des !!!
(demà aeroport, ara són les 2 i mitja de la nit i la veritat estic cansadíssim, però he de jugar al tetris amb les maletes, tampoc dec estar molt encertat redactant l’entrada, però espero que hem perdoneu, una salutació a tothom que haigue pogut llegir una o més d’una de les meues aventures a la terra del sol naixent, a partir d’ara escriuré una mica sobre les impressions i valoracions del viatge i la cultura que he conegut durant aquestes 3 setmanes, gràcies també pels comentaris, i fins un altra à MATTANE )
