Dia 27 – Narita i retorn (final d’Odissea i pensar en la propera)
He dormit només 2 hores, perquè a l’hotel no hi havia alarma (tampoc he demanat a la recepció per despertar-me) i he activat el mòbil com a despertador; no m’havia fixat que l’hora estava malament i ara estic aquí, podent encara dormir unes poques hores més, encara que accelerat. Provaré de dormir una mica més, ja vestit i preparat per marxar, BUFFFFF. Per tant seré breu, ja que volia fer aquest text a mode d’acomiadament… (al final gairebé 5 hores amb l’aturada anterior)
Aquests 21 dies (contant el dia de sortida des de BCN, fins avui que marxo de Narita) han estat espectaculars, he descobert una cultura tant diferent a la nostra en costums, com pròxima en d’altres, hi ha mites falsos i d’altres que s’han de veure in situ per creure-se’ls. Són un altre món amb certes coses i d’altres, no disten tant de natros.
Com a problemes només destacaria el idioma (sobretot llegit per aclarir-se sol) i el poc anglès que majoritàriament saben aquí. Si me de quedar a coses, triaria, l’hospitalitat , el respecte, l’excel·lència dels trens, els menjar i els onsen, no necessàriament en aquest ordre.
L’acolliment a la família de Ryushi va servir-me per veure el dia a dia d’una família, a Kamakura vaig trobar-me amb els primers temples, vaig anar a una de les festes de Ryushi i vaig veure com poden divertir-se els joves, canviant de zona amb el Shinkansen vaig veure el Fujiyama, vaig xalar amb cérvols i micos tot gaudint de paratges naturals i monuments patrimoni de la Humanitat, vaig esgarrifar-me amb la cúpula de la bomba atòmica a Hiroshima, me obsequiat amb diferents tipus de menjar molt bons, he vist edificis i estructures arquitectòniques d’avantguarda i d’altres de tradicionals, he coincidit amb geishes, he conegut gent, he vist un aquari enorme amb taurons balena, allà també he tocat ratjades i taurons, he anat a onsens de diferents pisos, he assistit a una festa amb focs artificials i he pogut gaudir d’un sopar amb japoneses molt simpàtiques. Tot això i més ha estat el més viatge, ara toca tornar…
Gràcies per tot, Nippon i fins un altra!!!
aquí teniu unes poques fotos importants del viatge
(if any nihonjin wants to read it, it'd better to translate it twice,
first english or spanish and then nihongo for understandig the entry)
- Els Nakamura
- M’he convertit en Samurai
- Asako, gran noia
- Kit de supervivència (Japó ‘09)
