Dia 28 – De Barna cap a Tortosa
Tot bé i ara esperar el tren regional i cap avall.
Dia 27 [2a part] – El viatge de tornada
Estic de nou a l’aeroport Leonardo DaVinci de Fiumicino a Roma. Acabo d’arribar de Tokyo i ara a fer una petita escala d’hora i mitja aproximadament, després ja cap a Barcelona i cap a casa de Mor i Vila, prop de Sants.
El primer tram de viatge ha estat llarg, com és normal, moltes hores, poques turbulències i he parlat amb els companys dels costats; una parella de romanesos que vivien a Nova Zelanda i tornaven 2 mesos al seu país, l’altra una mare amb sa filla (d’any i mig, i de pare japonès) que tornaven cap a València durant un temps. El menjar, l’atenció dispensada pels assistents de vol ha estat bona, a pesar de veure’n algun bord que no m’atenia per sort (la “liat” una mica amb algun passatger). He tornat a estar en la filera d’emergència, els japoneses no necessiten més espai per les cames jo si i ho he demanat i sense problema m’ho han posat així al bitllet (com viatjar en sub- primera classe per a mi). He vist la pel·lícula de “Jungla de Cristal 4.0” i “El misterioso caso de Benjamin Button” (doblades a mexicà, però és més entenedor que no pas, japonès, portuguès o italià; això depenia de cada peli). També algun joc de la pantalleta individual TFT que tenia (la meua funcionava bé, la imatge i l’àudio d’altres no) i també escoltant música amb una llista feta per mi de tota la dispensada de la selecció de l’avió.
Així ha anat el primer tram, després a l’aeroport i he comprat un parell de coses del duty free, però realment tant a la botiga, a l’escàner, com a l’aduana de transbords el personal italià prou estirat i “BORDE”, no sé que és pensen. Jo a la meua i aquí estic escribint aquest post. Ara intentaré connectar-me a algun wifi d’aquí.
Fins demà, ja que arribo tard a Barcelona i no podré atendre a ningú, potser tampoc penjar aquest escrit. Només estic a una hora i poc de Barna, i ja tot queda prop…
[Ja he arribat a Barna, sense problemes al pis de Mor, he pogut agafar un rodalies i això m’ha ajudat a arribat pronte, estic mort i són les 12 de la nit aquí, però jo porto al cap les 7 del matí de Japó, menudo son]
