Passos previs 2010
Odissea – Ruta entre Rússia i la vora de la Mar Bàltica
Aquest és el nou diari de viatge i tota la preparació que va haver prèvia per fer-lo possible, recursos i tot el que va ajudar a fer-lo possible.
Tot va començar en l’anterior gran viatget, el d’Alemanya i Austria que me va animar a viatjar més sol i sense problemes (ja que poca gent té tanta empenta en el meu entorn per viatjar al meu estil, ritme, agafar avions, tenir pasta o tenir vacances), i a sobre a allotjar-me en Hostels (albergs amb habitacions comunes) agafats per internet com havia provat al citat viatge en una etapa.
Aquesta ruta triada era una ruta modificada de les que fa un any havia penjat, com a possible en un document DOC, aquí al bloc per oferir-les als amics. A més també unia la curiositat que tenia sobre la ciutat de Cracòvia, antiga capital polonesa (cosa que Polònia també me cridava l’atenció perquè mos criden als catalans polacos clar), atrevir-me a vorejar Rússia, arribar també a la vora d’Escandinàvia i seguir un dels llocs on un amic meu, MARTO, m’havia comentat que havia estat i li havia encantat, Lituània.
Per tant la ruta definitiva i gràcies a descobrir des de Reus a Ryanair podia començar per Cracòvia amb tots els atractius que hi ha a la voreta de la ciutat, continuar per la capital polonesa, Varsòvia i passar a Lituània. D’aquest petit país bàltic i antigament soviètic en tenia poca informació, només les principals ciutats Vilnius i Kaunas, però gràcies a Marto vaig poder triar una ruta alternativa i una mica més extensa. Ja posats anava a seguir pujant i no saltar-me cap petit país com ara Letònia i Estònia. L’últim Finlàndia me temptava molt, el país del Pare Noel, de l’Aurora Boreal, del Nokia, etc. Encara que sabent que era final de trajecte estaria cansat no vaig allargar més que Helsinki i part sud del país.
Al final vaig tancar la tornada si no encara m’haguès quedat més, aquest última gran aventura va durar unes 3 setmanes perdut per estos mons. A continuació teniu el mapa de la ruta realitzada, les etapes les aniré detallant en posteriors posts, prou diferent del que m’havia pensat en un principi i més quan d’algunes zones no sabia ni el nom, prou divertit i prou obert.
