2n valoració – Resum
Breu i no tant treballat resum sobre Xile i Argentina (sense Iguazú):
- Els millors espais que he viscut des de Bolívia: San Pedro de Atacama, Cafayate, Mendoza, Patagonia la part xilena i l’argentina, Chiloé (illa de xile), Regió dels llacs (vora Bariloche), Delta del Tigre (riu Paranà).
- Menjars, diferents coses noves: asado, asado, asado i asado sobretot; empanades, gelat de Calafate, Barros Luco, marisquet del Pacífic, …
- Més canvis de frontera, sobretot entre Xile i Argentina, 4 canvis de frontera, uns quants vols i seguim en les hores (nits sobretot) d’autobús.
- Paraules com JODA, CHAMUYO, POLOLO, MINA, CIRUJA, BONDI, … més vocabulari nou.
- L’agradable gent argentina on he conegut molta gent i només algun energumen ha trencat lo que ha estat una xalera i un companyerisme immens.
- Els diferents caràcters a banda i banda dels Andes, i dins de les diferents regions també.
- Molts museus (naturals, culturals, històrics, …), molt trekking i parc s naturals.
- Diferents paisatges i climes des del Desert d’Atacama, passant per estepa, pampa, muntanyes, tundra, llacs, camps de gel i glaciars, des dels 40 graus fins als 6 sota cero..
- Medi de transport emprats: taxi, autobús (diferents tipos), avió, cotxes d’amics, tren, ascensor (Valparaíso), subte/metro, tranvia, tot-terreny, funicular.
- Més regalitos per a la gent, sobretot a la família i algunes postals enviades, DVD gravats per assegurar les fotos i cosetes per al CETortosa.
- M’he enamorat d’un país que té bona gent, bona carn, varietat natural, no difereix massa de casa i que també té handbol. ARGENTINA.
- Segueix la innovació i el meu cap bollint per realitzar i crear coses a la meua tornada a casa.
- Veure com gairebé ningú segueix al Madrid, ara quan s’està escalfant el continuu ball de “Clàssics”.
- Coses dolentes: la gent que exigeix propina per pujar i per baixar les maletes dels autobusos a Argentina. No poder regatejar quan ja ho tenia controlat. L’entrada caríssima i doble tarifació (per a massa coses) entre turistes i autòctons. Haver de marxar d’aquí quan s’ha estat molt bé. No poder usar el carnet d’estudiant perquè si no estudies a l’Argentina no compta. La falta de canvi que hi ha de vegades. La polució de les grans ciutats. Recuperar en uns quants asados tot el que havia cremat durant els trekkings i menjar de la Patagonia, …
Aquest serà el penúltim resum, abans de tornar a casa, ja porto 4 mesos de viatge i en queda aproximadament un.
